miércoles, 26 de octubre de 2016

Sonda de l' Agència Espacial Europea col·lisiona a Mart


L'Agència Espacial Europea va enviar una sonda a Mart, anomenada Schiaparelli, la qual tenia com a missió principal de buscar evidències de vida. Després de mesos de viatge, la nau va entrar en l'etapa final, que era la d'aterrar a la superfície marciana.

L'orbitador de la NASA, el Mars Reconnaissance, va prendre algunes fotos al 20 d'octubre passat, a on es mostra el lloc on probablement va xocar la nau Schiaparelli. La caixa rectangular a la foto mostra un punt brillant que bé podria ser el paracaigudes de la nau. La taca fosca, a un quilòmetre al nord, es pensa que és el cràter i les restes de la nau a l'impactar a la superfície de Mart.




Els investigadors volen saber què va ser el que va passar exactament i a les pròximes setmanes veuran imatges de més resolució que seran enviades pel Mars Reconnaissance Orbiter (MRO).

Val a dir que aquest tipus de naus té, a més de la missió principal, missions secundàries com ara mesurar la dificultat per enviar a Mart grans càrregues de productes, que bé podrien ser aliments per als possibles astronautes que arribessin abans del 2030 al planeta vermell. Cal dir que a la data, més de la meitat dels intents per arribar a la superfície de Mart han fallat i la raó principal sembla ser l'atmosfera tan prima del planeta.

Malgrat aquest fracàs, el programa ExoMars té un altre component, un satèl·lit anomenat Trace Gas Orbiter (TGO), que va ser la mare nodrissa de Schiaparelli qui ha entrat amb èxit a l'òrbita marciana des que va deixar a la nau ara destruïda, al seu sort en l'aterratge. Així doncs, el satèl·lit començarà la seva missió de buscar senyals geològiques i fins i tot biològiques, a la superfície del planeta.

jueves, 13 de octubre de 2016

Flora y fauna de Yellowstone

Flora
El parque cuenta con alrededor de 1700 especies endímicas de árboles, plantas y líquenes, a las cuales hay que añadir 170 especies introducidas.
Se pueden encontrar ocho especies diferentes de coníferas incluido el «pino contorta» que es el más extendido. Las otras coníferas, tales como el abeto de Douglas o el «pino de corteza blanca» se encuentran dispersos en varias zonas de Yellowstone.

Las frondosas más frecuentes son el olmo y el sauce. Los bosques de olmos disminuyeron considerablemente desde principios del siglo XX. 

                                                                    Pino Contorta

Abeto de Douglas.


Fauna
Yellowstone alberga numerosas especies de mamíferos entre las cuales el lobo gris (especie en peligro y reintroducida), el lince y el grizzly (especies amenazadas) son los más conocidos. Los otros grandes mamíferos del parque son el bisonte, el oso negro, el puma, el wapiti, alces, el ciervo, la cabra de las Montañas Rocosas y el muflón canadiense.

                                                                     Wapiti

                                                           Muflón canadiense

miércoles, 12 de octubre de 2016

Què passaria si Yellowstone entrés en erupció?

El volcà de Yellowstone, al parc nacional del mateix nom a EUA, és un dels més grans del món. De vegades es fa notar amb un flux de lava, però té el potencial de causar una autèntica devastació mundial. Una o dues vegades cada milió d'anys entra en erupció violentament, formant grans calderes, cràters que mesuren desenes de quilòmetres de diàmetre. 
Si una erupció d'aquest tipus torna a ocórrer, i la majoria dels científics creu que així serà, ens enfrontarem a un panorama apocalíptic. L'esdeveniment arrasaria els voltants en un radi de centenars de quilòmetres, cobriria la resta del país i Canadà amb diverses polzades de cendra, destrossaria l'agricultura i provocaria un refredament global del clima durant almenys una dècada. Una cosa semblant no ha passat encara en la civilització moderna.

Geologia de Yellowstone

Al costat de les Muntanyes Rocalloses, nascut del lliscament de la placa tectònica del Pacífic sota la del continent americà, el lloc de Yellowstone va ser el teatre d'explosions gegantines, entrecreuades de fenòmens tel·lúrics més discrets.


La forma arquejada de la plana mostra el desplaçament que va patir la placa septentrional americana durant els últims 17 milions d'anys. Aquesta placa tectònica es va desplaçar sobre un punt calent del mantell terrestre.

Geografía de Yellowstone

Está situado en el corazón de las Montañas Rocosas, es famoso por sus espectaculares géiseres, fuentes termales, cascadas y cañones, se encuentra en los Estados Unidos, al noroeste del estado de Wyoming.



Su situación exacta es en el extremo norte-oriental del llano de Snake formando un arco en «U» a través de las Montañas Rocosas. El llano se extiende sobre 400 km hacia el oeste a partir de la ciudad de Boise en el Estado de Idaho. La caldera de Yellowstone es el mayor sistema volcánico de Norteamérica. Pertenece a la categoría de «supervolcanes» ya que sus erupciones superan con mucho las de los volcanes «clásicos».


lunes, 10 de octubre de 2016

Històries d'un vell planeta



Els planetes actius com la Terra són eficaçes màquines d'esborrar la seva història, perquè contínuament destrueixen roques per fabricar-ne d'altres.
La població de la Terra es calcula que es va formar 4570 milions d'anys.





La màquina Terra

La història i els processos geològics rep el nom de tectonica de plaques. es basa en l'emmagatzematge tèrmic, en nucli escalfa prou el mantell perquè es podruiexin corrents de convecció.

Litosfera en moviment

Les plaques es creen en dorsals oceàniques o en vores constructives. en altres casos les plaques xoquen i generen orògens de vora continental o intracontinental. En aquestes zones la litosfera oceànica es destrueix en introduir-se en el mantell, procés que s'anomena subducció.

Creació i destrucció del relleu

El relleu és la conseqüència de la dinamica litosfèrica: la subducció i la col·lisió de les plaques tenen importants efectes tèrmics i mecànics.
La destrucció del relleu té lloc amb l'erosió progressiva de l'escorça.

De la deriva continental a la tectònica global

El continents van estar units formant tot un supercontinent que es va anomenar Pangea.

Escorça fragmentada

A l'interiror de la Terra l'energia es manifesta en forma de calor. A les vores de les plaques litosfèriques es on es produeix l'activitat volcànica i sísmica.

L'oceà creixent

La prova que va faltar a Wegener per confirmar la seva teoria, la va portar l'estudi de les roques del fons oceànic.


En les dorals hi ha materials volcànics que estan sorgint de l'interior de la Terra i que s'afegeixen a la litosfera i eixamplen els oceans (extensió del fons oceànic).

Wegener: els continents en moviment

Al començament del segle XX, Alfred Wegener va presentar la teoria de la deriva dels continents, en la qual afirmava que els continents actuals, van estar units fa uns 200 milions d'anys i constituïen un supecontinent, Pangea.

Proves de la deriva dels continents:

  • Proves geogràfiques
  • Proves geològiques i tectòniques
  • Proves paleontològiques
  • Proves paleoclimàtiques


miércoles, 5 de octubre de 2016

Interior de la terra

A l'interior de la terra podem trobar materials més densos que a la superfície.
Ones sismiques: s'originen als terratrèmols, canvien la direcció i la velocitat de l'interior del planeta i modifica el medi pel qual es propaguen.
Canvi brusc en la velocitat de les ones: variació en l'estructura terrestre. Gràcies a això podem captar informació sobre les propietats físiques dels materials profunds.



L'energia interna de la Terra

Actualment s'indiquen tres factors com a responsables de l'energia interna de la Terra:

  • La desintegració d'isòtops radioactius.
  • La calor latent despresa per la solidifcació dels materials interns.
  • L'energia residua generada en els xocs entre planetesimals que van tenir lloc en la formació del planeta.


lunes, 3 de octubre de 2016

LA TERRA

La terra, un planeta dinàmic

La terra és un un planeta que sempre s'està movent. Les sòlides roques dels continents estan impulsades pels corrents que agiten a l'interior del planeta.



Un planeta oceànic

Podem veure en el sistema solar altres satèl·lits que contenen aigua però està en forma de gel. La Terra la té en forma líquida per:

  • Una major proximitat al Sol
  • Superior massa de la Terra que té una superior gravetat
  • Existència de gasos hivernacle

Erosió i sedimentació

L'aigua erosiona i mou material sòlid de les zones més altes dels continents fins a les més baixes, aquest procés s'anomena sedimentació.
Poden viatjar en forma d'ions o com fragments d'una roca. Quan es dipositen donen lloc a sediments químics i sediments detrítics.